El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va visitar aquest divendres Falset. El conseller va explicar a l’Ajuntament que la conselleria ja compta amb pressupost per dur a terme un estudi de viabilitat sobre la posada en marxa d’un alberg de joventut al municipi, que seria el primer de la comarca del Priorat.
Aquesta és una demanda que l’Ajuntament de Falset porta temps fent-li a la conselleria, segons va dir El Homrani. "Pensem que val la pena fer l’anàlisi d’aquesta possibilitat, tenint en compte que aquesta és una comarca que no té alberg de joventut, que permet el turisme social arrelat al territori i que el jovent conegui tot el país”, ha afirmat. La idea del consistori seria convertir l’edifici de l’antiga residència de la gent gran en un alberg de joventut. L’antiga residència, situada al nucli antic, és un edifici de cinc plantes, amb una superfície útil que suma 1.476 metres quadrats.
Al marge de reunir-se amb l’alcalde i els regidors, El Homrani va visitar les instal·lacions de la cooperativa agrícola i les obres de construcció de la residència per a famílies amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Priorat, que actualment es duen a terme a la urbanització del Tancat de Falset. La pandèmia ha retardat l’acabament dels treballs, que ara ja es troben en una fase molt avançada.
La Llar Residència de l’Associació Montsant és una infraestructura reivindicada abastament que acollirà persones amb discapacitat intel·lectual. Concretament comptarà amb 16 places, 12 de les quals seran per a residents fixes i quatre s’utilitzaran com a servei de respir, és a dir, es destinaran a persones que s’hi estaran durant un període de temps determinat. Així mateix, l’entrada en funcionament del nou equipament suposarà feina per a 8 professionals que conformaran l’equip directiu, així com també per a les diverses persones que s’encarregaran dels serveis de cuina i neteja.
La construcció de la Llar Residència Montsant ha estat promoguda per l’Associació Montsant i la Fundació Astres, entitat que n’assumirà la titularitat, i ha comptat amb la col·laboració i finançament del govern de la Generalitat, Caixabank i la Fundació ONCE. L’Ajuntament de Falset i el Consell Comarcal del Priorat han donat suport institucional i han acompanyat tècnicament amb l’elaboració del projecte de l’edifici i el projecte tècnic de serveis respectivament.
- Detalls
- Visites: 1805
L’Ajuntament de Riudecols ha donat llum verda a l’inici de les obres de la central eòlica de El Vedat del Pany. Xarxa Sud, col·lectiu que inclou diverses entitats ecologistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, creu que aquesta decisió obre la porta a la construcció d’altres centrals eòliques a la zona.
Oriol Ponti, membre de la Plataforma pel Priorat, entitat que forma part de Xarxa Sud, explicava en declaracions a Ràdio Falset que “ens preocupa especialment que aquesta sigui la primera d’un seguit de centrals eòliques que s’estenguin fins a l’ermita de Puigcerver (Alforja) i que a més s’ubiquin en uns terrenys limítrofs amb la comarca del Priorat”.
Si bé la comarca del Priorat queda una mica al marge pel que fa al nou plantejament de centrals eòliques, preocupa especialment, l’ampliació del Parc del Molar- la Figuera i el projecte d’un parc als termes municipals de Cabacés i la Bisbal. “Tot i que aquests parcs estan en una fase molt incipient, és una amenaça que ens preocupa molt”, afirmava Ponti.
Per mostrar el seu rebuig al model que promou el decret d’energies renovables de la Generalitat de Catalunya, les diferents entitats que formen Xarxa Sud estan preparant una acció conjunta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Segons Ponti el decret de la Generalitat “exclou la participació del territori i afavoreix la concentració de grans parcs en mans de grans inversors que busquen obtrenir la mpàxima rentabilitat sense tenir en compte altres factors”. Per contra, el model que defensa Xarxa Sud “és un model alternatiu adaptat al territori, on aquest participi en la presa de decisions i els beneficis repercuteixin localment”.
Xarxa Sud rebutja la idea que les comarques del sud de Catalunya s’entenguin com a dipòsit d’energia de Barcelona. “Les comarques de Tarragona concentren una gran part dels nous projectes eòlics i no podem admetre que s’utilitzi el nostre patrimoni natural, el nostre paisatge, per abastir d’electricitat altres territoris i perquè les elèctriques obtinguin beneficis”, argumentava el portaveu de la Plataforma pel Priorat, que es preguntava si “algú entendria que s’omplissin de plaques solars edificis com el Parc Güell o la Sagrada Família simplement pel fet que a Barcelona fa sol?”.
- Detalls
- Visites: 1844
El risc de rebrot a la comarca del Priorat s’ha enfilat en l’última setmana fins als 60,32 punts i es troba, actualment, en un nivell moderat. Segons les dades del Departament de Salut, el risc de rebrot a la comarca s’ha gairebé doblat ja que en la setmana del 14 al 20 d'agost aquest era de 33,61 punts.
Així mateix, en els darrers set dies s’han detectat dos nous positius per COVID-19 el que eleva a 42 el total d’afectats per la malaltia des que va començar la pandèmia. Falset és el municipi que n’ha registrat més, en concret 18. Destaquen també el Masroig, on s’han detectat 5 positius des del mes de març i Poboleda on n’hi ha hagut 3. En l’última setmana, s’han dut a terme a la comarca 73 proves PCR.
Font: Departament de Salut
- Detalls
- Visites: 1996
La campanya de la verema a les DO Montsant i DOQ Priorat ha arrencat aquests dies amb una important disminució de la producció a causa del la plaga de míldiu que va afectar les vinyes a la primavera. Els presidents de la DO Montsant i de la DOQ Priorat, Pilar Just i Salustià Álvarez, coincideixen en el fet que l’afectació del míldiu ha estat molt irregular en funció de les zones i en què la qualitat del raïm que ha quedat serà bona o molt bona.
Segons Just, a la DO Montsant “la zona més afectada ha estat la del sud de la comarca, més càlida, mentre que la zona nord no hi ha hagut tanta afectació”. A la DOQ Priorat, explicava el seu president, “l’afectació del míldiu ha estat molt irregular però la qualitat del raïm que queda serà mitjana o alta gràcies a la sequera de les darreres setmanes”. D’aquesta manera, a la DO Montsant estimen que la producció de raïm disimunïrà entre un 20% i un 25% respecte a les darreres campanyes mentre que a la DOQ Priorat la baixada de la producció oscil·larà entre el 30% i el 45%.
La campanya de la verema d’aquest 2020 arriba, a més, en temps de COVID-19. Malgrat això, però, Pilar Just creu que les afectacions de la pandèmia seran mínimes ja que la DO Montsant no rep un allau de persones de fora que hi venen a treballar per collir el raïm. “Tot i que s’han implementat mesures com en tots els àmbits de la vida social i laboral, creiem que la COVID-19 no ha d’afectar massa a la nostra manera de treballar i de fet, des del març hem seguit amb la feina al camp sense que s’hagi detectat cap cas positiu de coronavirus”.
Per la seva banda, Álvarez destacava que a la DOQ Priorat hi ha una mica de preocupació en els cellers més grans, els quals tenen un volum més elevat de treballadors, i que en cas de detectar-se algun positiu obligaria a confinar bona part de l’equip. En canvi, hi ha més tranquil·litat en els cellers que són estrictament familiars.
Les vendes no es recuperen
Les denominacions d’origen de la comarca van alertar que el confinament i, en especial, el tancament de bars, restaurants i hotels havia suposat una caiguda molt important de les vendes de vi dels cellers, de la qual, diuen Just i Álvarez, encara no s’han recuperat. “Tot i que l’exportació es va espavilar a finals de juny i juliol, les vendes segueixen sent molt poques” afirma Just, que afegeix que “només aquells cellers amb venda en els canals d’alimentació són els que s’han vist menys afectats”. Així mateix, Álvarez afegia que “les vendes en la restauració, hostaleria i botigues especialitzades segueixen bastant paralitzades i les notícies dels rebrots i de la nova onada de coronavirus no ajuden a recuperar-les”.
Foto: Pilar Martori
- Detalls
- Visites: 1899
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va visitar aquest divendres la cartoixa d’Escaladei durant la primera fase de les obres de rehabilitació de l’església i d’adequació del claustre major. Arran dels treballs han sortit a la llum tres capelles i dues cel·les de l’etapa més primitiva de la Cartoixa, que romanien enterrades en el subsòl.
Una de les cel·les excavades es deixarà com a espai visible, així com també les capelles individuals gòtiques aparegudes arran l’església. L’arqueòleg Josep Maria Vila explicava que “d’una banda tenim el projecte d’enjardinament i adequació del claustre major i per l’altra un projecte de recerca que esn premetrà estudiar i completar la investigació al voltant de les capelles del segle XIII aparegudes en les darreres excavacions”. Vila va afegir que “és importantíssim recuperar el màxim d’informació per poder, així, explicar als visitants l’evolució de la cartoixa al llarg dels segles”.
Les cel·les recuperades a l’interior del pati del claustre major són dues de les dotze construïdes en el moment de la fundació de la cartoixa, al segle XIII. Els monjos hi van residir fins al segle XVII i són de gran importància arqueològica, històrica i simbòlica, perquè el seu origen es remunta als temps fundacionals de la cartoixa.
Per la seva banda, la consellera Vilallonga va destacar que la cartoixa “uneix patrimoni cultural i patrimoni natural” i va reivindicar aquests valors com a “essencials per a que el paisatge del Priorat pugui ser declarat patrimoni mundial de la UNESCO”.
A Escaladei, les obres, que tenen un termini d’execució de 24 mesos, preveuen el desenrunat, la reconstrucció i adequació de l’església, el sagrari de la cartoixa i d’altres dependències annexes, com la galeria sud del claustre o les restes de capelles individuals a llevant de la sagristia vella. Amb aquestes actuacions es vol garantir la conservació i estudi del conjunt, així com fer la visita més amable i el desenvolupament d’altres usos que siguin compatibles amb la preservació i la recuperació morfològica de l’església del segle XVIII.
- Detalls
- Visites: 2364
- Maria Jesús Sánchez, consellera comarcal de la Candidatura de Progrés: “Les administracions superiors han de posar el despoblament a la primera línia de la seva agenda política”.
- Detectat un brot familiar de COVID-19 a Falset
- El conseller Puigneró visita les obres de desplegament de la fibra òptica de la Generalitat al Priorat
- INVERTEIX PRIORAT, la nova campanya de sensibilització alimentària i consum responsable del Consell Comarcal
