La comarca del Priorat va renovar ahir dimarts Consell Consultiu de la Gent Gran, que a partir d’ara passarà a denominar-se Consell Consultiu de les Persones Grans del Priorat, en un acte en què també s’han presentat públicament els resultats de la diagnosi i el nou Pla d’Envelliment Km0 del Priorat.
El Consell Consultiu de les persones grans és l’òrgan de consulta i participació de les persones grans i de les entitats de serveis socials en tots aquells aspectes relacionats amb aquest col·lectiu a la comarca. Tal i com explica la tècnica d’envelliment actiu del Consell Comarcal del Priorat, Montse Zaragoza, “la seva missió és donar veu a les persones grans del Priorat i fer-les partícips dels projectes que es desenvolupen al territori. Volem que puguin implicar-s’hi activament, aportar la seva visió i participar en la presa de decisions, perquè siguin protagonistes i tinguin capacitat de decidir sobre allò que afecta la comarca i el seu dia a dia”.
Per Zaragoza, l’existència d’aquest organisme ha de permetre orientar les polítiques que es duen a terme a la comarca a la mirada i la visió de les persones grans, la qual, molt sovint, és menystinguda: “és important que les persones grans hi puguin dir la seva i participar en les decisions. Elles coneixen de primera mà quines necessitats hi ha al territori, quins serveis o activitats poden faltar i quines prioritats cal impulsar. Des de fora podem intuir algunes necessitats, però són les persones grans qui realment les viuen i les coneixen”.
Cap a un envelliment actiu
En el transcurs de l’acte també es van presentar els resultats de la diagnosi i el Pla d’Envelliment Actiu KM0 del Priorat, que recull diverses accions orientades a fomentar un envelliment actiu i saludable al Priorat. Entre les prioritats, treballar per evitar la sol·litud no volguda i el foment d’activitats per a les persones grans.
“Una de les prioritats és vetllar pel benestar de les persones grans i, sobretot, combatre la solitud no volguda. És important estar atents a aquelles persones que poden trobar-se soles i impulsar accions que afavoreixin l’acompanyament i la cohesió social”, explica Zaragoza, que afegeix que “al mateix temps, també volem fomentar un envelliment actiu. Al Priorat hi ha moltes persones grans amb ganes de participar, implicar-se i continuar aportant a la societat, ja sigui col·laborant en projectes participatius, compartint experiències amb les escoles o formant part activa de la vida comunitària”.
El projecte SENnior Priorat treballa en la mateixa línia
En la mateixa direcció treballa el projecte SENnior Priorat, liderat per la facultat de medicina de la Universitat Rovira i Virgili, i que pretén millorar l’estil i la qualitat de vida, el benestar emocional i les capacitats locomotores de les persones grans de la comarca. Segons la tècnica d’envelliment actiu del Consell Comarcal, “aquest estudi està molt alineat amb el Pla d’Envelliment i amb tota la feina que estem impulsant al Priorat en matèria d’envelliment. El que s’està fent és una diagnosi molt completa sobre l’estat de salut de les persones grans del territori, també des d’un punt de vista biomètric i bioquímic, per entendre millor quina és la realitat del Priorat. S’analitzen aspectes com l’estat nutricional, possibles situacions de desnutrició o problemàtiques relacionades amb les demències i altres qüestions vinculades a la salut. Paral·lelament, també s’han creat grups de treball amb les poblacions participants, on es recullen les necessitats i inquietuds de les persones grans del territori”.
Així, afegeix que “tot i que és un estudi molt vinculat a la salut, la salut és transversal i afecta tots els àmbits de la qualitat de vida. Per això s’ha parlat molt de nutrició, d’activitat física i d’envelliment actiu, temes que coincideixen plenament amb les accions que s’han presentat al Pla d’Envelliment. Això ens reafirma que anem en la bona direcció. El fet que els dos estudis coincideixin en les conclusions i objectius ens dona més solidesa i més força per continuar treballant en polítiques útils i adaptades a la realitat de les persones grans del Priorat”.
Tot això és duu a terme en una comarca que és la segona de tot Catalunya amb un índex d’envelliment més elevat i amb una la singularitat territorial important, on la dispersió demogràfica i l’orografia representen un repte afegit a l’hora de desplegar polítiques socials i serveis d’atenció a les persones.

- Detalls
- Visites: 152
La Fundació Astres ha inaugurat aquesta setmana el Centre Ocupacional Priorat, un servei d’atenció diürna adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual en edat laboral que requereixen suports personalitzats per desenvolupar el seu projecte de vida amb autonomia, participació i arrelament comunitari.
El centre, ubicat a Falset i que inicia la seva activitat aquest 2026, ofereix atenció personalitzada a unes 20 persones, esdevenint un recurs de proximitat clau per reforçar la xarxa de serveis socials a la comarca del Priorat.
“Aquest centre és molt més que un recurs d’atenció diürna: és un espai on les persones poden construir el seu projecte de vida amb sentit, vincles i reconeixement dins la comunitat”, va assenyalar Núria Curto Ferré, gerent de la Fundació Astres.
El Centre Ocupacional Priorat desenvolupa activitats d’ocupació terapèutica, ajustament personal i social i participació comunitària, amb l’objectiu de potenciar l’autonomia, el benestar i el paper actiu de les persones ateses en la vida quotidiana de la comarca. Entre les principals propostes destaquen projectes productius propis, com el planter de plantes aromàtiques, la construcció de caixes niu o l’artesania, activitats expressives i terapèutiques com artteràpia, musicoteràpia, ioga o piscina i iniciatives comunitàries, com la col·laboració amb la ràdio local, el voluntariat ambiental o els espais de participació i presa de decisions.
El Centre Ocupacional Priorat es consolida així com un espai que dona veu, oportunitats i sentit de pertinença a les persones amb discapacitat intel·lectual, contribuint a teixir comunitat, cuidar el territori i transformar mirades, amb una inclusió real que enriqueix el conjunt de la comarca.
L’acte d’inauguració va comptar amb la participació de representants institucionals de la Fundació Astres, Plataforma Educativa, Fundació Catalunya - La Pedrera, l’Ajuntament de Falset, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, que van coincidir a destacar la importància d’impulsar serveis que garanteixin una inclusió real, comunitària i arrelada al territori, especialment en entorns rurals.

- Detalls
- Visites: 154
El ple del Consell Comarcal del Priorat, celebrat aquest dilluns, va aprovar l’adhesió de l’ens a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), una organització que defensa i promou la titularitat pública de les xarxes d’energia elèctrica i que dona suport als ens locals en l’acceleració de la transició energètica.
El president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, destaca que els valors que defensa l’AMEP van molt en la línia del model de transició energètica i implantació de renovables que es defensa des del Priorat. “Creiem que l’aposta que està fent la comarca del Priorat per la implantació de les energies renovables i pel desplegament del seu acord comarcal encaixa plenament amb els valors i objectius que promou l’AMEP. Per això, considerem que pot esdevenir una xarxa estratègica i un aliat important per als interessos del territori”, afirma.
De fet, el Consell Comarcal del Priorat és el primer consell comarcal de Catalunya que s’incorpora a l’AMEP. “Som el primer consell comarcal que aprova aquesta adhesió. Fins ara, l’AMEP comptava amb municipis de tota mena, des de grans ciutats fins a pobles petits d’arreu del país. De fet, al Priorat ja en formen part Ulldemolins i Poboleda”, explica Méndez, que insisteix en què “Ara, el Consell Comarcal del Priorat fa un pas més i es converteix en el primer que s’adhereix a l’entitat, amb l’objectiu de comptar amb un aliat estratègic per avançar en la transició energètica. Sobretot, volem que aquesta transició es faci des del lideratge públic, amb la participació activa dels ens locals i de la ciutadania en la presa de decisions i en el desplegament de les xarxes energètiques”.
D’altra banda, el ple també va aprovar el conveni per al 2026 per a la gestió de la mobilitat en transport públic en àmbits de baixa demanda. A més, es van ratificar els acords de la Junta de Govern relatius a l’aprovació de les bases dels ajuts individuals destinats a l’assistència a menjadors escolars, a l’adquisició de llibres i material escolar obligatori, a l’assistència a colònies i a l’escolarització a les escoles bressol o al primer cicle d’educació infantil.

- Detalls
- Visites: 159
El Falset Esportiu es va classificar per a les semifinals del play-off d’ascens a Tercera Catalana després de guanyar per 4 a 2 i remuntar, d'aquesta manera, l’eliminatòria contra el Banyeres del Penedès en el partit de tornada disputat dissabte passat al Nou Domènech Aragonès.
Els falsetans van sortir molt endollats i es van avançar ràpidament amb dos gols d’Hicham Bouakka, tots dos des del punt de penal, que situaven el 0 a 2 al marcador. Abans del descans, Ansumana Conteh va fer el tercer per als prioratins i deixava l’eliminatòria molt encarrilada.
A la represa, el Banyeres va aconseguir retallar distàncies, però al minut 78 un gol en pròpia porteria dels penedesencs va acabar de sentenciar el duel i va assegurar el passi del Falset a la següent ronda de la promoció d’ascens.
Ara, el conjunt prioratí s’enfrontarà al FC Tarraco a les semifinals. El partit d’anada es jugarà aquest diumenge, a les 18 h, al camp dels tarragonins.
El Priorat Nord goleja l’Almacelles a l’última jornada
En futbol sala, el Priorat Nord va acomiadar la temporada amb una contundent victòria per 10 a 2 davant l’Almacelles. Pol Chichiercha, amb un hat-trick, va liderar la golejada, en què també van marcar Oriol Espasa (2), Pau Anguera, Adrià, Pau Izquierdo, Biel Mañé i Sergi Castillo. Els prioratins tanquen així de la millor manera possible la seva primera temporada a la Divisió d’Honor.
Els del nord de la comarca, que ja havien certificat la permanència la jornada anterior, acaben la lliga en una meritòria vuitena posició amb 37 punts, després de sumar 12 victòries, un empat i 12 derrotes.
A Segona Catalana, en canvi, el Priorat Nord B va posar punt final al curs amb una ajustada derrota per 2 a 3 a casa davant l’Aleixar. Tot i competir fins al final, els prioratins no van poder evitar la derrota davant el conjunt del Baix Camp i acaben la temporada penúltims amb 16 punts.
Victòria del Capçanes i derrotes dels Guiamets i el Masroig
Pel que fa a l’altre grup amb representació prioratina, el Capçanes va imposar-se per 2 a 6 a la pista del Rasquera i tanca la temporada en una destacada tercera posició amb 48 punts.
En canvi, els Guiamets i el Masroig van sortir golejats dels seus desplaçaments a la Terra Alta. Els guiametans van caure per 11 a 4 davant el Batea, mentre que el Masroig va perdre per 5 a 0 a la pista del Vilalba. D’aquesta manera, els Guiamets finalitza la lliga sisè amb 35 punts, mentre que el Masroig acaba setè amb 34.

- Detalls
- Visites: 161
El Centre d’Estudis Falsetans (CEF) ha fet entrega aquesta setmana del pendó de Sant Antoni a la parròquia de Falset, després del requeriment de mossèn Xavier Roig, que sosté que la peça és propietat de l’Església.
El president del CEF, Anton Vidal, explica que el pendó havia estat custodiat per l’organització de l’Encamisada des de l’any 1992, quan l’aleshores rector de la parròquia, mossèn Anton Roquer, va considerar que la peça no havia d’estar guardada a l’església. “Quan jo vaig entrar, cap als anys 76 o 77, el pendó es guardava a l’església. El teníem a la sagristia, dins d’un armari, i cada any s’anava a buscar allà. Però amb l’arribada de mossèn Roquer, ell va considerar que aquella peça no havia d’estar custodiada per la parròquia. Va dir que, si qui organitzava l’Encamisada era el Centre d’Estudis, el més lògic era que el pendó estigués amb nosaltres. I des d’aquell moment, el vam començar a custodiar al Centre d’Estudis Falsetans”, diu.
Ara, però, l’actual rector n’ha reclamat el retorn i, tot i que la junta del Centre d’Estudis ha decidit entregar-lo, Vidal assegura que no existeix cap document que acrediti formalment la propietat del pendó: “el mossèn va reclamar el pendó assegurant que era propietat de l’Església. Davant d’això, jo li vaig demanar algun document que ho acredités, perquè enteníem que calia una justificació formal per fer-ne l’entrega. Aquest document, però, no existeix; tot es basa en una transmissió oral i en el convenciment que històricament havia estat vinculat a la parròquia”. Així, afegeix que “per part nostra no hi havia cap inconvenient a retornar-lo, però com a entitat hem de retre comptes davant la Junta General i explicar totes les decisions que es prenen. Per això consideràvem necessari disposar d’algun tipus de justificació abans de formalitzar-ne el lliurament”.
El president del CEF també remarca que la peça necessita una restauració i confia que, a partir d’ara, els nous responsables assumeixin aquesta tasca de conservació. “El pendó necessita una restauració. De fet, nosaltres ja teníem la voluntat de començar a treballar-hi. Ara, però, si finalment es considera que la peça és propietat de l’Església, entenem que seran els responsables de patrimoni de l’Arquebisbat qui hauran d’assumir les actuacions necessàries per restaurar-lo i garantir-ne una bona conservació”, afirma.
Segons explica Vidal, la voluntat de la parròquia és exposar el pendó a l’altar de Sant Antoni. Tot i això, demana que es prenguin les mesures adequades per garantir-ne un bon estat de conservació. “La idea és fer una vitrina i exposar el pendó a l’altar de Sant Antoni. Ara bé, també caldrà prendre mesures de conservació adequades, perquè no es pot exhibir sense cap protecció. Ja tenim experiències d’altres anys que demostren que la peça és delicada i que necessita unes condicions específiques”, diu el president del CEF, que afegeix que “la construcció de la vitrina correspondrà a la parròquia, i nosaltres aquí no hi intervenim. Però sí que estarem pendents que es garanteixin les mesures necessàries per preservar el pendó en bon estat. Parlem, sobretot, d’una il·luminació adequada, que no malmeti la tela, i d’evitar l’exposició directa a la llum natural perquè es pugui conservar correctament amb el pas del temps”.
Malgrat el retorn del pendó a l’església, des del Centre d’Estudis Falsetans asseguren que en cap moment s’ha qüestionat que la peça continuï participant a l’Encamisada, tal com ha fet tradicionalment cada any: “això en cap moment s’ha discutit ni qüestionat. S’entén que tot continuarà igual i que el pendó seguirà participant a l’Encamisada com s’ha fet sempre. El que es planteja ara és simplement una qüestió de titularitat, ja que la parròquia en reclama la propietat”.
El pendó de Sant Antoni data de la dècada dels quaranta del segle passat i, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un dels principals símbols de l’Encamisada de Falset. Actualment, el porten els hereus i les pubilles de l’any, que, a cavall tanquen la rua d’aquesta festa tradicional d’interés nacional de la capital del Priorat.
*Imatge: El pendó de Sant Antoni durant la rua de l'Encamisada. Foto: falset.org.

- Detalls
- Visites: 381
- El TSJ de l’Aragó admet a tràmit la denúncia del GEPEC per revisar la concessió del Siurana a Riudecanyes
- L'Agència Catalana de l'Habitatge obre una línia de subvenció per afavorir la rehabilitació als municipis rurals
- El Montsant i les Muntanyes de Prades reforcen el seu lideratge en divulgació astronòmica i protecció del cel nocturn
- L’OIV alerta d’una caiguda del consum i del comerç mundial del vi en el seu informe anual del 2025



