L’escriptor Ramon Solsona ha visitat el Priorat aquesta setmana per presentar la seva darrera novel·la, Temps enrere, que s’ambienta entre d’altres llocs a la nostra comarca. Les vinyes de Bellmunt del Priorat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà van ser els escenaris de la presentació d’una història que, entre d’altres aspectes, reivindica el treball de superació de la nostra comarca.
La novel·la narra la història de l’Elvira, amb orígens al Priorat, i del Tomàs, fill d’uuna portera d’escala de Barcelona que es veuen obligats a emigrar a Alemanya. Al llarg de la novel·la, que cronològicament va cap enrera, des d’avui fins a la infantesa dels protagonistes, el llibre ens endinsa en les transformacions econòmiques i socials de l’Europa del segle XX, de la ciutat de Barcelona i de la comarca del Priorat.
Segons explica l’autor, la idea de que part de la seva novel·la transcorri al Priorat es degut a la gran transformació econòmica i social que ha viscut la comarca. Solsona afirma que “jo sabia que volia escriure la història d’uns emigrants catalans cap a Alemanya però em faltava algú que fos pobre. Llavors, convidat pel Centre Quim Soler al Priorat en persona, vaig decidir que ja tenia l’origen dels personatges que emigrarien a Alemanya, ja que el Priorat, durant el segle XX,, havia passat per un procés de de despoblament i d’emigració, que no s’aturava”.
A més, diu, la comarca “ha viscut un canvi socioeconòmic interesaantíssim quan a partir dels anys 90 es va convertir en una zona de referència en el món vitivinícola. Solsona explica que “les vinyes velles de la família de l’Elvira es converteixen, de sobte, en un tresor molt buscat i això és un dels aspectes que marquen el pas del temps i com una comarca, en un moment determinat, pateix una sacsejada que la posa d’actualitat”.
Solsona insisteix, però, en què la novel·la no tracta sobre el Priorat i el món del vi, sinó sobre el pas del temps i com les persones i la societat ens anem adaptant a aquesta situació. És per aques motiu, que la història se situa també a la Barcelona del franquisme i de l’inici de la democràcia, la de quan l’autor era petit, i a l’Alemanya industrial que rebia mà d’obra dels poaïsos del sud d’Europa, també de Catalunya.
L’escriptor explica que la novel·la neix fa molts anys ja que s’inspira en una sèrie d’experiències vitals del propi autor. “Hi ha una serie d’imputs que venen de quan jo era petit. Per exemple, el germà petit del Tomàs tenia síndrome de down, com el fill dels veïns de l’escala de quan jo era petit i vivia al barri de Gràcia”. Així, també recorda al Nogués, un company d’escola que d’un dia per l’altre va marxar a Suïssa amb la seva família. “És la figura del català emigrat, amb totes de la llei, vivint en barracons i treballant des de ben d’hora a les mines de la conca del Rühr alemanya”, explica.
Així mateix, el llibre també fa un viatge més enrere, a la guerra civil, i narra com les famílies de la segona meitat de segle XX, i encara avui, conviuen amb els efectes d’aquell conflicte. “En comarques com el Priorat, que van ser a la rereguarda de la batalla de l’Ebre, el ressò de la guerra arriba fins a avui, per tant, imaginem-nos doncs als anys 50 o 60”. En la novel·la “vaig voler remarcar el pes del silenci, de com la generació posterior a la guerra callava i com no va revelar les maldats del franquisme. És una generació que ha viscut en silenci tots aquests anys”, diu Solsona.
Tornant al Priorat, l’autor també ha volgut homenatjar els parlars propis de la comarca i és que els personatges prioratins s’expressen amb els trets dialectals de la nostra terra. Solsona afirma que “l’amor a la terra no és només la defensa dels atacs al riu Siurana o contra la construcció de parcs eòlics, sinó que també és la reivindicació de la cultura, de la llengua que s’hi parla”. “He intentat reflectir les característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques dels parlars del Priorat perquè això també forma part de la reivindicació del territori”, destaca.
Finalment, Solsona remarca que la comarca del Priorat té un gran i encara desconegut potencial en molts aspectes, també el literari. “La comarca del Priorat té un potencial paisatgístic, humà, històric i literari extraordinari. Desconec si hi ha cap novel·la que tracta sobre les mines del Molar i Bellmunt, però realment allà n’hi ha unes quantes, de novel·les. Hi ha molta teca i espero que s’escrigui molt sobre el Priorat”.
