Des de finals d’agost, l’ajuntament de la Vilella Baixa s’ha vist obligat a repartir aigua embotellada per a l’ús de boca dels veïns. I és que els dos pous del municipi s’han quedat sense aigua i l’alternativa que havia planejat l’ajuntament, que era utilitzar l’aigua de la comunitat de regants del riu Montsant, que prové de l’embassament de Margalef, no és apta per a l’ús de boca.
Segons explica l’alcaldessa de la Vilella Baixa, Marta Camp, en declaracions a Ràdio Falset, “l’aigua dels dos pous del poble, el de sempre i el que vam construïr l’any passat, es va acabar. Va ser llavors quan vam decidir utilitzar l’aigua de reg per omplir el dipòsit. El que ha passat és que les analítiques de l’aigua diuen que no és apta per al consum de boca. Així doncs, ja fa unes setmanes que hem de repartir garrafes d’aigua a la població com a solució d’emergència”.
L’alcaldessa de la Vilella es va reunir ara fa uns dies amb el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, que estava de visita al Priorat, i entre totes les institucions estan buscant una solució a un problema que també afecta a la Bisbal de Falset, que tampoc té aigua potable per subministrar als veïns, Cabacés i Margalef.
Segons Camp, de moment encara no s’ha trobat una alternativa que permeti millorar l’abastament del municipi: “durant aquests dies no hem parat de treballar amb l’ACA per trobar possibles solucions però malauradament les coses no van tant ràpid com una voldria”. L’alcaldessa explica que no poden portar aigua amb camions cisterna ja que el dipòsit està ple amb l’aigua que arriba de l’embassament de Margalef, i que utilitzen per tot allò que no és estrictament ús de boca. A més, afegeix que “el cost de tenir una cuba d’on agafar l’aigua per a un poble de la mida de la Vilella és molt elevat”.
La situació extrema que està vivint la Vilella fa reflexionar la seva alcaldessa que recorda que com a municipi i com a comarca “hem de ser molt conscients que l’aigua és un bé escàs”. Camp afegeix que “ens hem de mentalitzar de que no s’ha de malbaratar l’aigua i que cal destinar part dels nostres recursos a fer-ne més òptim el subministrament i consum”.
