Diverses entitats ecologistes han reclamat el retorn dels cabals ambientals als rius del territori. Segons afirmen en un comunicat, “la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l’Aigua” i critiquen que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), “porta un retard de més de 10 anys en la implantació dels cabals de manteniment als principals rius de Tarragona com el Gaià, el Foix i el Francolí”. A banda, també afirmen que la Directiva Marc de l’Aigua també es veu afectada en el moment en que hi ha diversos transvasaments entre conques: el de l'Ebre cap al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el del riu Siurana cap a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
Els ecologistes també lamenten que els processos de participació de l'ACA “no deixen de ser un mecanisme de maquillatge per a que les grans corporacions del sector facin negoci amb l'abastament i el sanejament (Aigües Ter-Llobregat, AGBAR, Aigües de Catalunya, SOREA, EMATSA, COMAIGUA, AQUALIA, ACCIONA, AQUAMBIENTE) amb la complicitat dels seus Consorcis i Ajuntaments associats”. En aquest sentit es pregunten “si no seria més senzill ajudar al cicle natural de l'aigua i promoure la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes, com la de Tarragona o Reus, per a usos industrials”.
El comunicat conjunt d’aquestes entitats també critica que “cal que la pagesia comenci a entendre la gestió de l'aigua 2.0, que és aquella que té en compte l'aigua com un recurs limitat i no pas com un dret concessional que va néixer a l'època feudal”. Així doncs, reivindiquen que “aquests drets han anat canviant amb els temps i no podem permetre que, davant de la crisi climàtica global, es garanteixi l'aigua per a usos agrícoles, industrials i urbans, i en canvi els cabals ambientals es considerin una almoina que de forma generosa es dona des de l’ACA”.
“L'aigua dels rius, rieres i torrents no és de l'ACA, ni de les Comunitats de Regants, ni dels propietaris dels embassaments, ni de les hidroelèctriques, ni dels senyors encorbatats que dirigeixen les grans corporacions i que negocien el preu del cànon amb els polítics de torn. L'aigua és de tots, és un bé comú, i com a tal hem de gestionar-la des del territori i per al territori”, sentencien.
Demandes a l’ACA
Per tots aquests motius, el manifest de les entitats ecologistes demana a l’ACA un Pla de disminució i retorn dels transvasaments a les seves conques d'origen (Ebre i Siurana) i el compliment dels cabals ambientals fixats per als rius Gaià, Foix, Francolí i Siurana per a l'any 2020 i en les condicions ja aprovades als plans sectorials.
També reclamen una Llei per a la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes per a usos industrials i agrícoles, en especial les que sanegen nuclis de més de 10.000 habitants i la creació dels Consells de Conca com a organisme territorial permanent, integrats amb les Taules de l'Aigua ja existents, amb representació dels agents socials i ambientals de cada conca. Finalment, també exigeixen la revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants, amb especial èmfasi en aquelles que comparteixen la gestió del recurs amb usos que no són estrictament agrícoles com per exemple el Pantà de Riudecanyes o el del Catllar.
Les entitats signants del manifest són GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, l’Associació Terres del Gaià, GATA Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona, GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès i l’Associació Mediambiental La Sínia.
*Imatge d'arxiu de l'embassament de Siurana.
