Butlletí informatiu 06-05-2026

Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.

La Denominació d’Origen Montsant va presentar la setmana passada, juntament amb el VITEC, el Parc Tecnològic del Vi, els resultats dels estudis de zonificació de l’anyada 2017 en un acte celebrat a Falset amb viticultors i cellers de la DO que participen en aquest estudi. La de 2017 és la tercera anyada d’aquest estudi que arrancava l’any 2015. En aquesta ocasió s’han tastat 13 garnatxes i 9 carinyenes provinents de finques situades a les 6 zones que conformen la DO Montsant.

L’anàlisi d’aquests vins experimentals pels tècnics del centre i els enòlegs de la DO condueixen a establir primeres diferències entre les varietats en funció de la zona on es troben plantades. Diferències que van des de la coloració, la tanicitat, l’acidesa o el grau alcohòlic, fins a matisos que afecten el volum en boca, la presència de notes florals o fruita, els tocs d’herbes aromàtiques...

Les conclusions de l’estudi d’aquesta tercera anyada animen als experts a continuar amb aquest projecte que, no nomé porta a continuar zonificant el territori de la DO Montsant, sinó que ajuda a crear un relat sobre la DO i dóna eines d’autoconeixement a cellers i viticultors.

Sobre l’estudi L’estudi de caracterització de garnatxes i carinyenes de la DO Montsant arrancava l’any 2015 en col·laboració amb el VITEC. Un projecte que la DO va posar en marxa per tal d’aprofundir en el vincle del vi amb el territori, refermar-ne la identitat i explotar-ne el potencial vitivinícola. Un procés d’autoconeixement que permet determinar com intervenen el clima, el paisatge, els sòls i el cicle fenològic de les vinyes en el raïm i el seus vins.

De cara a l’elaboració d’aquest estudi de caracterització s’han seleccionat una vintena de vinyes de totes dues varietats i de diferents zones, però que comparteixen trets comuns com, per exemple, l’edat del cep. Han estat vinyes veremades en el mateix punt de maduració i s’han vinificat de la mateixa manera (en dipòsits d’acer inoxidable, sense fusta). D’aquesta manera, sense diferències de cap tipus, els matisos vénen donats per la zona on creixen i el seu entorn.

Les CUP del Priorat i el Baix Camp han pactat aquesta setmana amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la creació d’una Taula del Siurana per tal de trobar la solució al conflicte sorgit per l’ús dels recursos hídrics del Priorat i el Baix Camp. En la reunió amb el director de l’ACA, Jordi Agustí, hi van participar Edgar Fernández, diputat provincial i membre de la Cup de Reus, el conseller comarcal del Priorat, Damià Fàbrega i la diputada al Parlament, Natália Sánchez. La trobada va servir per coindicidir en què crear una Taula del Siurana és la millor manera per trobar una soluació al conflicte. El conseller comarcal del Priorat, Damià Fàbrega, explicava en declaracions a Ràdio Falset que "és un primer pas molt important per asseure tots els actors implicats i buscar una solució el màxim consensuada possible". Segons els cupaires, l'ACA es va comprometre a convocar la Taula del Siurana durant el proper mes de setmbre.

Els cupaires van posar d'exemple el cas de la Taula del Ter  que "va demostrar que, malgrat les dificultats, si hi ha voluntat i predisposició es poden trobar solucions de consens per a tots els agents implicats". "Creiemque és un bon mirall per aprendre, salvant les distàncies, i que hi ha moltes similituds que es poden adoptar tot i que és cert que necessitem la bona voluntat de tots els actors implicats en el conflicte".

Aquesta primera trobada entre l’ACA i la CUP ha servit també per mostrar les principals preocupacions del territori vers el conflicte amb els recursos hídrics. Des del Priorat, Fàbrega va manifestar la necessitat de fixar un cabal ecològic del riu Siurana i van demanar que s’estudii i es determini aquest cabal el mes aviat possible. "A la CUP una de les coses que més ens preocupa és garantir la vida i el cabal mínim i ecològic que ha de tenir el riu Siurana". "Nosaltres vam demanar a l'ACA quina era la situació respecte al cabal mínim i ens van comentar que hi ha un creuament de competències entre la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, de la que el Siurana és afluent, i l'ACA i que entre uns i altres el cabal sha anat posposant". Amb tot, Fàbrega va destacar que l'Agpencia Catalana de l'Aigua "es va comprometre a definir el cabal ecològic del riu abans d'acabar l'any".

 Així mateix, els cupaires també van insistir en què "cal fer una auditoria que investigui possibles usos irregulars dels recursos hídrics que posi al descobert les pràctiques opaques i fraudulentes que s’han donat fins ara".

Per altra banda, el conseller comarcal també va explicar que estan a l’espera de conèixer els propers passos que seguirà el Consell Comarcal del Priorat d’ara endavant, després que el president de l’ens, Jordi Sabaté, donés a conèixer que ja tenen un estudi jurídic amb diverses vies legals per fer front al transvasament del Siurana.

Amb tot, des de la CUP celebren que l’ACA els hagi emplaçat a reunir-se de nou a finals de setembre per continuar evaluant la gestió de l’aigua a les dues comarques i que hagi adquirit el compromís de mantenir una relació fluïda a partir d’ara.

aca

El president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, va afirmar que “jugaran fort en la defensa del riu Siurana, però sempre amb informació jhurídica damunt de la taula”. En una entrevista al lloc web de l'ens, Sabaté explica que el Consell ja ha rebut un informe jurídic en el que s’exploren diverses vies legals a l’hora de fer front al transvasament de l’aigua del Siurana. Segons Sabaté, la institució "anirà a totes", i ja estan estudiant amb els portaveus dels grups polítics presents al consell quin camí agafar.

En el mateix sentit, Sabaté, explica que els darrers mesos han volgut "ser prudents a l’hora de fer declaracions públiques" ja que no volen "promoure controvèrsies territorials i polítiques sinó buscar solucions i aconseguir revertir l’actual situació", que segons diu, "és manifestament injusta pel Priorat".

En l’entrevista, Sabaté també destaca la complexitat del problema, del que diu que "és una qüestió comarcal, ja que afecta tots els pobles de la conca del Siurana". Segons el president del Consell Comarcal del Priorat, "són uns quants els municipis que tenen mancança d’aigua, els aqüífers cada vegada estan més secs" i en aquest context no poden entendre que el 90% de l’aigua de l’embassament de Siurana segueixi marxant cap a Riudecanyes.

*El president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, en una imatge d'arxiu

WhatsApp Image 2017 07 18 at 09.37.18

El passat dimecres es va donar el tret de sortida als actes de commemoració dels 80 anys dels bombardejos al Priorat durant la Guerra Civil espanyola. El 25 de juliol de 1938 havia començat la batalla més sagnant i mortífera del tot el conflicte, la batalla de l'Ebre i la comarca shavia convertit en un lloc estratègic i va tenir, per tant, un paper destacat en l'enfrontament.

És per això, que l'Associació No Jubilem la Memòria, la biblioteca Salvador Estrem i Fa i l’Arxiu Comarcal del Priorat han organitzat una sèrie d’actes al llarg de l’estiu per commemorar aquell estiu del 1938, que va impactar de ple a la comarca. L'historiador Josep Munté explicava que "cal reivindicar el fet de la importància de la comarca del Priorat en el context de la Batalla de l'Ebre". "És a la comarca on és van instal·lar els equipaments quirúrgics de l'exèrcit de la República, on hi havia els  dipòsits d'intendència i munició i on estaven acantonades les forces de reserva del bàndol republicà". 

En l'acte inaugural va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Bombes al Priorat”, que mostra imatges dels bombardejos a diversos municipis de la comarca, i la xerrada “Els bombardejos franquistes a les comarques tarragonines i ebrenques”, que va anar a càrrec del professor d’història contemporània de la URV, el Dr. Ramon Arnabat. Arnabat va destacar que a partir de l'inici de la Batalla de l'Ebre "és quan el Priorat es converteix en un dels objectius principals de les aviacions intalaiana i alemanya i municipis com Falset, Marçà, el Masroig, la Bisbal o els Guiamets, llocs claus en la rereguarda, reben l'impacte dels bombardejos".

Dins del cicle d’activitats que s’han organitzat al llarg d’aquest estiu, també es duran a terme diverses visites de memòria històrica. La primera, aquest mateix diumenge 29 de juliol, en la que es rememorarà el bombardeig de Falset del 1938. El proper 2 d’agost, la visita serà a Marçà, on es visitarà Chabola Valley, lloc on hi havia un campament de brigadistes internacionals.

El 9 d’agost, la sortida serà als Guiamets. La visita començarà al cementiri de la població, on hi ha la fossa comuna, i des d’aquí s’anirà fins a l’estació de tren i a Vila Enriqueta, on s’hi ubicava l’hospital de sang. El 30 d’agost s’ha organitza una visita a la cova hospital de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset mentre que al 2 de setmbre la visita de memòria històrica servirà per conèixer l’observatori de l’exèrcit l’Ebre, a l’ermita de Sant Pau de la Figuera.

El cicle de visites de memòria històrica acabarà el dia 6 de setembre amb una sortida al cementiri de la Torre de Fontaubella i al túnel de l’Argentera, on s’hi ubicava el tren hospital i el dia 9 es tornarà a repetir la visita sobre el bombardeig a Falset.

bombes priorat

Diversos pobles del Priorat acolliran en els propers mesos l’exposició “Vinyetes, historia del còmic en català”. Aquesta exposició, que cedeix gratuïtament el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, es podrà visitar del 18 de juliol al 7 d’agost a Ulldemolins, del 29 d’agost al 18 de setembre a Capçanes, del 19 de setembre al 9 d’octubre estarà exposada a l’Institut Priorat de Falset, i finalment, del 21 de novembre a l’11 de desembre es podrà veure a l’Institut Montsant de Cornudella de Montsant.

“Vinyetes: història del còmic en català” és una exposició divulgativa i sintètica que fa un breu recorregut per la història del còmic en català, mostra els lligams amb les diferents escoles –de creació i de traducció– i posa de manifest la importància del novè art en la societat contemporània. L’objectiu final és fer visibles la presència del català en aquest àmbit i fomentar el consum cultural en català.

vinyetes

El periodista Vicent Partal va presentar el passat divendres a Falset el seu llibre “Nou homenatge a Catalunya”. De la mà de Reus Digital i l’Ajuntament de Falset, la presentació va tenir lloc al teatre l’Artesana i va servir per reflexionar i conversar mb l’autor al voltant de la situació política catalana i de tot el que ha passat des del referèndum de l’1 d’octubre fins ara. A Ràdio Falset vam aprofitar per xerrar una estona amb ell i intentar aclarir quina és la seva visió sobre la situació política actual. Podeu escoltar l'entrevista a continuació: 

partal

 

El celler del Masroig i l’Agrícola de la Serra d’Almos han decidit fusionar-se. El passat dissabte, 30 de juny, es va aprovar aquesta unió, que és el resultat d’una sèrie de col·laboracions i treballs que ambdues entitats van iniciar fa uns anys. Segons els president de l'Agrícola de la Serra d'Almos, Ivan Sales, la fusió busca "garantir la vida de les cooperatives, ja que els socis cada vegada són més grans" i "com més grans i forts siguem, millor ens anirà de cara a la posició de mercat". Sales afegia que la cooperativa de la Serra "necessitava una gran inversió" i la fusió ajudarà a "incrementar el preu del raïm".

El president de l'Agrícola de la Serra va explicar que a partir d'ara la seu del Masroig s'orientarà a la producció del vi mentre que a la Serra s'hi ubicarà la producció d'oli d'oliva, ja que les instal·lacions estan "més ben preparades". Així mateix, Sales explicava que la nova empresa "mantindrà el nom de Celler Masroig per poder treure rèdit a tota la feina de comercialització que s'ha fet fins ara i que la Serra no té". "Seria un error començar de zero" afegia, i reblava que "cal mirar-ho en positiu, ja que estem parlant d'una cooperativa i un conjunt de socis".

La fusió de les dos cooperatives convertiran la nova entitat en el celler més gran de la DO Montsant i de tota la comarca del Priorat.

El celler del Masroig i l’Agrícola de la Serra d’Almos són dos entitats amb una llarga història. De fet, al Masroig van celebrar el centenari de la seva fundació el passat 2017. L’Agrícola de la Serra es va fundar l’any 1963.

 

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset