L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació el projecte per renovar els desguassos de mig fons de la presa de l’embassament de Siurana.

L’actuació té com a objectiu rehabilitar i modernitzar els desguassos de mig fons, a través de la substitució dels equips hidromecànics. En aquest sentit, es duran a terme actuacions consistents en la neteja de les reixetes de presa del desguàs de mig fons, la substitució de les vàlvules actualment existents a la cambra de vàlvules per unes altres més modernes i més segures, la renovació dels blindatges dels conductes de sortida del desguàs de mig fons, i la retirada d’elements en desús.

En el marc dels treballs també s’instal·laran dues vàlvules de pas per a la regulació dels cabals de manteniment i de rang baix de manera més precisa. L’actuació també comportarà una renovació del sistema d'automatització i telecontrol.

Totes aquestes actuacions faran possible regular amb millor precisió el cabal ecològic del riu Siurana així com cabals de rang baix. El pressupost de licitació és superior al milió d’euros.

Detalls

Publicat el 07 Novembre 2025

Vist: 998

Aquest dissabte, 8 de novembre, tindrà lloc a la Figuera l’acte d’homenatge i record a Joan Abelló Mestres, veí del municipi que va ser deportat i mort al camp de concentració nazi de Gusen l’any 1941. Per aquest motiu s’instal·larà a la porta de la casa on va nèixer i viure una llamborda de la memòria Stolpersteine o pedra que fa ensopegar per tal que tothom que hi passi pugui recordar la barbàrie de l’holocaust i les víctimes del nazisme.

En l’acte hi participaran la família d’Abelló, membres de l’Ajuntament de la Figuera, el president del Memorial Democràtic, Jordi Font, representants de l’Amical de Mauthausen i de l’associació No Jubilem la Memòria així com els veïns i veïnes de la població.

Un mestre als camps de la mort

Joan Abelló Mestres va nèixer a la Figuera el 23 de novembre de 1912. Fill de família pagesa i el més petit de sis germans, va emigrar a Barcelona per buscar-se la vida, tal i com havien fet abans tota la resta dels seus germans. Allà, i amb la seva ajuda, va aconseguir treure’s els estudis de mestre a l’Escola Normal de Barcelona l’any 1931. Va exercir a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), Bescaran (Alt Urgell) i a Oristà, al Lluçanès, on va treballar fins que es va tancar l’escola, el setembre de 1936.

Acabada, la guerra civil espanyola, a finals del mes de febrer de 1939, creua la frontera amb França pel coll del Pertús amb la 25a Divisió de l'exèrcit de la República, de la qual era comissari de cultura. Un cop allà, va ser internat al camp d’Argelers i posteriorment enviat al camp d’Agde, popularment conegut com el camp dels catalans. Va formar part de la companyia de treballadors espanyols 116 i traslladat a la localitat d’Arneke, prop de Lille, al nord del país.

Després de l’invasió de França per part de les tropes alemanyes, Abelló va ser deportat al camp de presoners de Zagan, a l’actual Polònia, des d’on va ser enviat a Mauthausen, el gener de 1941, camp on hi havia interns bona part dels republicans espanyols. D’aquí, Abelló va ser enviat a Gusen, on va morir el 4 de novembre de 1941, segons explica la carta que el Comitè Internacional de la Creu Roja de Ginebra va enviar a la seva mare dos anys més tard, a causa d’una “debilitat cardíaca aguda” als 29 anys d’edat.

Llambordes contra l’oblit

La llamborda Stolpersteine en record de Joan Abelló Mestres és la segona que es col·locarà al Priorat, després de la que ja es va posar davant la casa de la guiametana Neus Català, el 2018. Aquestes pedres que fan ensopegar, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, són unes llambordes fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països.

Imatge del títol de mestre i una fotografia de Joan Abelló.

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 1157

Aquest diumenge se celebra a Falset la primera edició de la Priorat Gravel. La prova està oberta a les modalitats de gravel, BTT i e-bike i té per objectiu combinar la pràctica de l’esport amb el gaudi del paisatge del Priorat. Marian Romero, CEO d’Sport1ion, entitat organitzadora, explica en declaracions a Ràdio Falset que “ja ho tenim pràcticament tot a punt malgrat que aquestes últimes setmanes hem anat bastant enfeinats, sobretot, amb el tema de trobar voluntaris i col·laboradors, una tasca en la que ens han ajudat molt l’Ajuntament de Falset i l'Oficina Jove del Priorat”. “Ara només ens falta acabar de polir petits detalls logístics i esperar amb moltes ganes que arribi diumenge”, afegeix.

Així doncs, aquest diumenge prop d’un centenar de ciclistes participaran en aquesta primera edició de la Priorat Gravel: “estem molt contents perquè vam decidir tancar les inscripcions amb 100 participants per una qüestió de seguretat, logística i perquè és la primera prova que fem, i ara mateix, a divendres, només ens queden dues places lliures. La veritat és que no esperàvem arribar a aquest volum de gent”.

La cursa té 53 km i 900 metres de desnivell amb sortida i arribada a Falset i passa, entre d’altres, per Bellmunt, el Molar, Garcia, Móra la Nova, els Guiamets o Capçanes. Segons Romero, es tracta d’un “recorregut representatiu del paisatge del Priorat. Passa per camins envoltats de vinyes, amb trams panoràmics i també alguns punts més tècnics però que són assequibles per tothom”. Així, destaca que “hem volgut combinar l'esperit d'aventura gravel amb el paisatge i la tranquil·litat de la comarca tot i que el traçat també es desvia una mica cap la comarca veïna de la Ribera d'Ebre per tal de reduir el desnivell, ja que si l’haguéssim fet tot pel Priorat, haguéssim arribat als 1.800 o 2.000 metres”.

La Priorat Gravel, a més, també té un component solidari ja que una part dels beneficis es destinaran a l’Associació de crohn i colitis ulcerosa de Catalunya (ACCU) per a la investigació d’aquestes malalties inflamatòries intestinals. “Vam creure que seria interessant poder relacionar tot el que és aquest circuit amb transmetre el missatge de que l'esport pot ser una una eina de superació i benestar”explica Romero. Així, continua: “donarem un euro per participació de totes les curses del circuit, no només la de Falset, a l’ACCU. Ells ho invertiran en la investigació d’aquestes malalties intestinals i en el projecte No puc esperar, que vol facilitar el dia a dia a aquestes persones que necessiten utilitzar un lavabo de manera urgent i a través del qual s’ha creat una xarxa d’establiments, en els que els afectats per aquestes malalties poden entrar sense haver de demanar res i poden anar al bany”.

La de Falset és la primera d’un circuit de curses de gravel que en els propers mesos també passaran per Maspujols, Reus, Alcover i Prades. “Després de la de Falset, tindrem la de Maspujols, al mes de gener, i més endavant anirem a Alcover, gràcies, sobretot, a la implicació del club ciclista del municipi, a Reus, on l’ajuntament també hi ha apostat molt fort, i, finalment, a Prades”, explica Romero. “Creiem que el circuit servirà per potenciar tot el que és el gravel a la vegada que es donen a conèixer territoris com el Priorat, l’Alt i el Baix Camp”, afegeix.

I és que el gravel és una disciplina que cada cop té més aficionats. Romero creu que combinar la bicicleta de muntanya i la de carretera dona mes possibilitats per recórrer el territori: “ja fa un temps que es parla del gravel i cada vegada hi ha més gent que té bicicletes adaptades a aquesta modalitat que, al final, combina la carretera i la BTT, fet que permet circular per llocs amb menys trànsit a la vegada que pots gaudir del paisatge. És una disciplina més bonica”.

Detalls

Publicat el 07 Novembre 2025

Vist: 1047

L’atur va augmentar en 3 persones al Priorat durant el mes d’octubre. Això fa que actualment hi hagi 287 persones sense feina a la nostra comarca, el que representa una taxa d’atur del 6,8%, un percentatge força baix que feia anys que no s’assolia.

Per municipis, on l’atur puja més és a Falset, on 3 persones es van quedar sense feina el mes passat. Destaquen, també, Bellmunt, el Molar i la Vilella Baixa on l’atur va augmentar en dues persones. Per contra, durant el setembre el nombre d’aturats baixar a Poboleda i Ulldemolins, on dues persones de cada municipi es van incorporar al mercat laboral.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 101. El segueixen Cornudella amb 32, Marçà amb 28, el Masroig amb 13 i el Molar amb 11. A la banda contrària hi trobem la Morera de Montsant, amb tan sols una persona sense feina, i la Torre de Fontaubella i la Vilella Alta amb 3.

Si ens fixem en la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef amb el 14,63%, Marçà amb un 10,65% i la Figuera amb 10,26%. La resta de municipis se situen per sota del 10% i destaquen la Morera amb un 1,23%, Porrera amb un 3,15% i Bellmunt amb el 3,85%.

En el conjunt de Catalunya, es va registrar un descens interanual de l’atur de 10.344 persones (-3,1%), fet que situa en 324.495 els homes i dones sense ocupació a Catalunya, la xifra més baixa en un mes d’octubre des de l’any 2007. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, es va registrar un increment mensual de 19.205 (+0,50%), i això implica que ara hi ha 3.882.857afiliacions a Catalunya.

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 847

Com cada any al mes de novembre, l’associació No Jubilem la Memòria organitza les seves tradicionals jornades, que aquest 2025 arriben, ja, a la XXIa edició.

Enguany, les jornades tindran lloc els dies 8, 15 i 16 de novembre a Capçanes i els Guiamets i per parlar-ne tenim amb nosaltres al seu president, el Miquel Perelló. Escolteu l’entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 05 Novembre 2025

Vist: 1123

El Banc de terres del Priorat s’ha consolidat com una eina essencial per recuperar finques abandonades o que necessiten un relleu generacional. Des de la seva creació a finals del 2019, s’han formalitzat 62 acords i actualment gràcies a això hi ha fins a 300 hectàrees de conreu en actiu. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal del Priorat, Mireia Vilamala, explica que “al llarg d’aquests cinc anys hem aconseguit formalitzar aquesta seixantena d’acords malgrat que vam tenir uns inicis una mica intermitents, sobretot, per la falta de finançament i perquè també hi va haver la pandèmia”. “Pel que fa a les hectàrees que s’han recuperat a través del banc de terres, actualment en tenim unes tres-centes, tot i que en algun moment hem arribat a les 400 o 500”, afirma.

Així, bona part d’aquestes hectàrees conreades són principalment de vinya i olivera. “La majoria es destinen a aquests tipus de conreus però el que passa és que, sovint, hi ha una franja que és policultiu, és a dir, que o són de vinya o d’olivera, però a la vegada també tenen un una petita zona d’avellaners o d’ametllers i la persona que agafa la finca també els acaba cuidant”, diu Vilamala. “D’aquesta manera anem jugant, una mica, amb aquest policultiu tradicional del tros del Priorat”, afegeix.

En aquests anys, fins a 118 usuaris s’han inscrit al Banc amb propostes de projectes agraris o d’aprofitament de finques, més de la meitat dels quals són pagesos professionals mentre que la resta són persones que volen desenvolupar projectes d’autoconsum o vinculats a l’oci. Segons la tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal, “al Banc de terres també hi tenim gent inscrita que no es dedica al cent per cent a la pagesia però sí que la tenen com un complement de la seva renda. A la vegada, hi ha una part de persones que volen un petit tros per a l’autoconsum, que es fan l’oli per casa o que, per exemple, volen fer mel i agafen una petita finca per col·locar-hi les arnes”. “Finalment, tenim persones que volen la terra com un element més d’oci. És el cas dels horts d’estiu o d’una finca de policultiu, que no arriba per a l’autoconsum d’una família, però sí que és un complement d’alimentació i de qualitat”, diu.

I és que tal i com explica Vilamala, el Banc de terres té per objectiu tornar a posar en valor aquests terrenys, promoure l’accés a la terra, la producció local i la preservació del paisatge agrari: “el que intentem és ajuntar necessitats. Per una banda, les dels propietaris de finques o pagesos que no tenen relleu generacional i que, per tant, quan acabin la seva activitat, deixaran abandonades, i les dels propietaris de terres que ja no treballen amb gent que té ganes guanyar-se la vida a la terra”. “L’objectiu és no perdre ni un pam més de terra en actiu i, això, també va lligat amb la voluntat de mantenir el paisatge agrari de la comarca del Priorat i una economia basada en el producte de la terra”, sentencia.

En aquest sentit, Vilamala destaca que el fet que existeixi aquest servei de proximitat transmet també certa seguretat tant a persones que volen aconseguir noves terres com a propietaris que les volen arrendar. “És una eina a la que la gent pot acudir i que genera confiança per les dues parts. Sovint un propietari pot creure que el seu tros de terra val més del que és o tenir la sensació que un de fora vindrà i l’estafarà amb el preu o amb les condicions o, també, el demandant es pot trobar amb la dificultat d’aconseguir més terres. Llavors, fem d’intermediaris entre uns i altres, donem aquesta seguretat jurídica i intentem tirar endavant aquests acords”, diu.

La pastura i la gestió forestal són els nous reptes del Banc de Terres

A banda de les tres-centes hectàrees que actualment estan conreades gràcies als acords signats a través del Banc de terres, n’hi ha més d’un miler d’inscrites, la majoria de les quals, un 60%, són terrenys forestals o en alt estat d’abandonament. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal destaca que el Banc de terres també és útil per poder tenir localitzada la propietat d’aquestes finques: “tot i que, evidentment, hi ha moltes hectàrees que són complicades de treballar, el fet que estinguin inscrites al banc suposa que, almenys, sabem qui n’és el propietari, fet que a vegades no sap ni el registre de la propietat, perquè mai s’han arreglat els papers de la finca. Tenir tota aquesta informació és important, també, per poder ajudar als ajuntaments o pel que pugui passar en un futur”.

És per això que des del Banc han intensificat força la seva feina amb aquells demandants de terres que es volen dedicar a la pastura. “Hem fet molta feina gràcies a un grup de gent que es vol incorporar a la pastura. La necessitat de tenir una bona superfície per als ramats ens ha obligat a buscar finques que després hem pogut connectar entre elles”, afirma.

A la vegada, Vilamala creu que poder reactivar tots aquests terrenys abandonats és una manera de prevenir incendis, si bé, aquí, cal la implicació d’altres agents que treballen en la gestió forestal. “Tornar a posar en ús les terres abandonades que antigament van ser antigues pastures és una manera de protegir el territori de grans incendis, el problema, però, és que s’hi ha d’implicar més gent. Perquè un ramat pugui entrar a un bosc i fer prevenció d’incendis, cal que abans aquest s’obri i això implica agents com els ajuntaments, les ADF o, en el cas de la nostra comarca també, el Parc natural de la Serra de Montsant o el Consorci de la Serra de Llaberia i, clar, gestionar tot això és complicat”, explica.

El Banc de terres també desenvolupa accions de suport al texit agrari prioratí

La signatura d’acords entre propietaris i demandants de terres, però, no és l’únic objectiu del Banc de terres, sinó que també col·labora i dona suport a la pagesia de la comarca en diversos projectes de dinamització agrària que estan en marxa.

Un d’ells és l’Espai Test de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, un projecte que vol fomentar el relleu generacional de les terres i donar suport a persones que es volen incorporar al món de la pagesia. “Es tracta, bàsicament, de donar una oportunitat a una persona que es vol incorporar al sector i que no ve de família pagesa”, explica Vilamala. Així, continua: “des del Banc de terres vam triar algú que pogués encaixar una mica amb aquest perfil i la cooperativa Falset- Marçà li paga un sou durant tres anys i li ha assignat un grup de finques que ha de treballar i gestionar com si fóssin pròpies”. “Ara, hem de veure si és viable, si no ho és, si cal inversió o si s'han de buscar finques més productives, etc. perquè aquesta persona, al cap de tres anys d'estar en aquesta situació, pugui, per una banda, decidir si vol o no vol ser pagès, si li agrada o no l’ofici, i per l’altra si econòmicament és viable”. En aquest sentit, des del Banc de terres es fa el seguiment de les noves incorporacions, fet que ha representat un total de 14 nous acords signats. 

Per altra banda, des del Banc de terres també s’ha col·laborat amb Vinclop, el projecte d’intercooperació entre 10 cooperatives de la comarca. Per Vilamala és un projecte estratègic per al Priorat: “aquesta suma de sinergies és molt important perquè darrere hi trobem tot el teixit agrari, de petita escala, tots els pagesos i les seves famílies”. Així, explica que “amb Vinclop estem treballant en projectes com el tema de la revalorització de la fruita seca o amb la millora de la distribució del producte perquè diem molt que hem de comprar producte local però on l’hem de comprar? Arriba a les botigues i als restaurants? No. Tenim un problema de manca de producte però també de logística i de coordinació interna, i estem treballant en aquest sentit”.

Finalment, també s’han dedicat molts esforços en fer sentir la veu i les demandes del sector agrari en qüestions clau com els Fons de Transició Nuclear i a la dinamització del grup de la Pagesia Jove del Priorat.

Detalls

Publicat el 04 Novembre 2025

Vist: 827