El Falset Esportiu va aconseguir una victòria de prestigi per 3 a 4 al camp del líder, l’Hospitalet de l’Infant. I és que el partit va començar malament pels nois de la capital del Priorat ja que ben aviat es van trobar amb un 2 a 0 en contra. Just abans del descans, però, van ser capaços de reaccionar i empatar el partit gràcies als gols de Robert Sánchez al 36’ i Catalin Herea al 45’. Ja a la segona meitat, Hicham Bouakka de penal i Daniel Masip feien els gols que suposaven la victòria falsetana.

També el Porrera va aconseguir una victòria important en imposar-se per 4 a 1 a la Unió Astorga. Els prioratins van ser clarament superiors i van guanyar gràcies als gols d’ Said Akbih, Ilyass Adhari, Ussama Zaougui i Wassim Dahmani.

D’aquesta manera, els dos equips prioratins de futbol 11 sumen els tres punts. El Falset continua segon però escurça distàncies i es col·loca a un punt del líder. Ara en té 32. El Porrera, per la seva banda, puja fins a la desena posició amb 9 punts.

El Priorat Nord cau a Solsona (7-3)

En furbol sala, el Priorat Nord va caure per 7 a 3 a la pista del Solsona. Els prioratins no van poder fer res davant un rival superior tot i els gols d’Oriol Espasa, Biel Mañé i Pau Anguera. D’aquesta manera, l’equip de la nostra comarca seguirà una setmana més a la part baixa de la classificació. Els nois són dotzens i sumen 13 punts.

A Segona Catalana, el Priorat Nord B va superar el Riudecols per 3 a 4. Pels del nord de la comarca van marcar Biel Mañé, per partida doble, Pau Izquierdo i Pau Franquet. Així doncs, els nois aconsegueix els tres punts que els permeten abandonar la cua de la classificació. Ara són penúltims, això sí amb els mateixos punts que el Castellvell i CFS Reus, sis.

A l’altre grup amb representació prioratina, els Guiamets i el Capçanes van golejar els seus rivals. Els guiametans van superar el cuer, el Riudoms, per 7 a 0. Eloi Bargalló, amb un hat trick, Aleix Martí (2), Joan Batiste i Oriol Penna van ser els golejadors dels lleganyosos.

El Capçanes, per la seva banda, va imposar-se per 14 a 3 al Laguna. La festa golejadora dels capçanencs va ser obra de Marc Llagostera, que va marcar fins a 7 gols, Lluís Pena (2), Joaquim Torné (2), Ignasi Pena (2) i Pere Avante.

En canvi, el Masroig va perdre per 8 a 4 a la pista del líder, el Montbrió. Tot i que durant la primera meitat el resultat es va mantenir més o menys equilibrat, en els últims minuts del matx, el líder va aconseguir ampliar la distància en el marcador i sumar, així, els tres punts.

Per tant, i amb aquests resultats, el Capçanes continua segon a la classificació amb 28 punts, nou menys que el Montbrió. També el Masroig manté la seva posició a la taula i segueix cinquè amb 22 mentre que els Guiamets s’apropa als masrojans i ja és sisè amb 18.

Finalment, en futbol sala femení, el Priorat Nord va perdre per 2 a 1 a la pista del Deltebre. Les noies van anar sempre per darrera en el marcador i només van poder fer el gol de l’honor, obra de Marta Aragonès, en els darrers instants del partit. Així, les del nord de la comarca continuen penúltimes amb 7 punts.

El proper cap de setmana, la competició esportiva s’atura a causa de la celebració del Carnaval.

football-ball-sport-soccer-50713.jpeg

Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.

La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.

En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.

Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.

És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.

Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.

Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.

Presentaran al·legacions

D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.

Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.

El PLATER no té en compte les propostes del Priorat

Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.

Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.

En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.

Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.

A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.

Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.

WhatsApp_Image_2026-02-06_at_11.42.32.jpeg

Falset celebra aquest dimarts la festa del Coc de Sant Blai. Un any més, els actes arrencaran a les 12 del migdia amb el muntatge d’aquesta coca de recapte d’entre 12 i 14 metres de llargària a la plaça de la Quartera. A continuació, tindrà lloc la solemne benedicció del coc, dels “guinaldos” i dels bunyols de vent a l’església de Santa Maria.

A partir de les 7 del vespre se celebrarà la cercavila del coc de Sant Blai pels carrers del poble amb la Banda de música Vila de Falset. En arribar al Malanyet es sortejarà i es ballaran sardanes. Tothom qui ho vulgui podrà tastar els bunyols de vent i fer un traguet de vi. Per acabar, la banda de música acompanyarà el guanyador del coc cap a casa seva.

La festa està organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans (CEF) i el seu president, Anton Vidal, destaca que és de les poques celebracions que encara es poden celebrar el dia que toca, ni que sigui laborable per la majoria de la gent: “és una activitat que encara podem dur a terme el mateix dia del Sant, ja que es tracta de dos moments puntuals del dia, al migdia i al vespre”.

Una festa molt antiga recuperada als anys 80

La festa del coc de Sant Blai es va recuperar a principis dels anys 80 amb l’objectiu de rememorar una celebració que es feia al barri del Malanyet. Tal i com explica Vidal, “tot va començar l’any 1983 quan el Jordi Bartolomé, que aleshores estava a la junta del CEF i com a malanyetenc que és, va explicar que, abans, la gent del barri elaborava, per Sant Blai, una coca d’un parell de metres, suposo que perquè el forn no donava per a més, i es passejava pel poble i es rifava”.

A partir d’aquí, diu Vidal, que es van posar a buscar informació sobre la festa i la van trobar en una revista que editava la diàspora falsetana que vivia a Barcelona: “vam llegir en una revista de l’any 1909 que explicava que els veïns de Sant Blai celebraven aquesta tradició”. Així, afegeix que “com a fet curiós, s’afirmava que els veïns del Malanyet entraven al poble amb la coca, ja que en aquell temps el barri es trovaba fora de les muralles, i venien números i sortejaven el coc per poder finançar les seves festes”.

No sempre ha estat un coc de recapte

Com tot, però, la festa també ha patit diverses modificacions. La més destacable és que, actualment, el coc és de recapte: “al principi es feia amb una coca normal, però poc a poc vam anar veient que no tenia massa èxit i per això vam decidir substituir-la per un coc de recapte”.

Tot i que en alguna edició el coc ha arribat a tenir fins als 25 metres de llarg, a dia d’avui en mesura entre 12 i 14. Segons el president del CEF, “portar un coc d’aquesta emvergadura és una mica complicat i, a més, es necessiten una vintena de nens i nenes per carregar-lo, per tant, hem estipulat que sigui més o menys d’aquest tamany i no volem fer-lo més gran perquè arribaria un moment en què no passaria ni pels carrers del poble”.

Com és tradició, els encarregats de passejar el coc de Sant Blai seran els alumnes de cinquè i sisè de primària de l’Escola Antoni Vilanova de Falset.

*Imatge d'arxiu del Coc de Sant Blai.

cocsantblai.jpg

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Captura_de_pantalla_2026-02-02_a_les_10.04.46.png

El Castell de Falset va acollir aquest dijous una jornada participativa i de cocreació amb els diversos agents del món rural del Camp de Tarragona i el Baix Penedès per tal de definir quins han de ser els principals eixos d’actuació i treball del nou Centre d’Innovació Territorial (CIT) que properament es posarà en marxa a Falset.

El CIT, que formarà part de la xarxa estatal Red CIT, té com a objectiu fomentar el desenvolupament sostenible i la innovació en les zones rurals, oferint suport a projectes locals i promovent la col·laboració entre institucions, empreses i la comunitat.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar que “cal generar oportunitats per revitalitzar econòmicament i socialment aquells territoris que estan més afectats pel despoblament i això passa per fer que la innovació no només estigui a l’abast de les grans ciutats sinó que arribi, també, als municipis més petits, ja que és clau per al seu desenvolupament econòmic”.

En la mateixa línia, l’alcalde de Falset, Carlos Brull, afirmava que el nou CIT “ha de convertir-se en una eina que sumi per al món rural, que serveixi per retenir i atraure talent i que ens permeti innovar des del punt de vista del territori”.

Durant la sessió es va donar a conèixer als assistents l’abast territorial del centre i els dos àmbits prioritaris en els quals se centraran les seves actuacions: l’agrotech-agroalimentari, que vol contribuir en la modernització del sector primari amb digitalització, sostenibilitat i valor afegit, i indústries culturals i creatives, amb l’objectiu de posicionar la cultura com a vector estratègic de desenvolupament territorial.

A banda, però, la voluntat principal de la jornada era detectar quines eren les principals qüestions que els diversos agents del territori consideren més importants. “El que busca, precisament, aquesta jornada de cocreació és que els assistents ens ajudin a nodrir i definir millor el que nosaltres, inicialment, hem detectat que podrien ser dos àmbits prioritaris però, evidentment, el que volem és que la gent d’aquí, que és la que realment coneix el territori i sap quines necessitats i oportunitats té, hi puguin dir la seva”, destacava Llauradó.

El CIT arrencarà al Castell i es traslladrà a la Falbar en un futur

El nou Centre d’Innovació Territorial es posarà en marxa abans de dos mesos i ho farà, de manera provisional, en un espai cedit per l’Ajuntament de Falset a la segona planta del Castell- Museu Comarcal. Està previst que, més endavant, es traslladi cap a l’edifici de la Falbar. “La idea és que, un cop el CIT hagi començat a caminar i l’edifici comenci a estar enllestit, passi a formar part d’aquest nou ecosistema que crearem a la Falbar, on hi haurà l’Espai turístic del Vi, les diverses aules de formació homologada del Consell Comarcal, la DO Montsant i el projecte Enolab, que ara fa uns dies vam poder presentar a la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat”, explica l’alcalde de Falset, que afegeix que “això crearà tot un conjunt de sinergies que crec que són molt positives i que reforcen la nostra singularitat i la nostra manera de viure i d’entendre el món rural”.

L’àmbit d’actuació del CIT de Falset se centrarà principalment en les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès. A la vegada, també es crearà una altra seu del centre que s’ubicarà a la Galera i que donarà servei a les comarques de les Terres de l’Ebre. El projecte compta amb un pressupost de 850.000 euros, cofinançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb 510.000 euros i la Diputació de Tarragona amb 340.000 euros.

20260205_095531.jpg

Després de la celebració del seu aniversari la setmana passada, la Biblioteca pública Salvador Estrem i Fa de Falset ha presentat les activitats per al mes de febrer.

Així doncs, i sense anar més lluny, ja aquest dijous té lloc una nova trobada del club de lectura, que aquest mes ha llegit La remor de les onades, de Yuko Mishima. En canvi, el club de lectura en francès no es trobarà fins al dia 28, en aquesta ocasió, per parlar de la novel·la Chavirer de Lola Lafon.

Per altra banda, aquest divendres, 6 de febrer, tindrà lloc l’acte de presentació de l’associació Lo niu de criança.

Ja al dia 20 es durà a terme la presentació dels còmics del marçalenc Amat Pellejà mentre que al dia 27 serà el torn del llibre Cornudella de Montsant, bressol de músics, a càrrec d’Eduard Juncosa.

biblioteca2.jpeg

El Priorat Nord va sumar una nova derrota en la seva visita a la pista d’un dels equips de la part alta de la classificació, l’Almacelles. Els prioratins van encaixar quatre gols en els primers onze minuts del partit, una diferència que ja no van poder remuntar tot i el gol, al 14’, de Sergi Castillo. Al final, 5 a 1 al marcador i el Priorat Nord que perd un lloc a la classificació. Ara és dotzè amb 13 punts. Divendres, a les 21:30h, els del nord de la comarca visiten la pista del Solsona Guixés.

A Segona Catalana, el Priorat Nord B va perdre per un ajustat 4 a 3 a la pista de l’Aleixar. Els nois del nord arribaven, a pocs minuts del final, amb un empat a tres al marcador gràcies a les dianes de Biel Mañé, Enric Clemente i Jan Fusté. Ara bé, un gol de l’Aleixar al 38’ va acabar amb les esperances prioratines d’arrancar algun punt. Per tant, el Priorat Nord seguirà, una setmana més, cuer a la classificació amb tan sols 3 punts. Aquest cap de setmana, els nois jugaran diumenge a les 19h a la pista del Riudecols.

Golejada dels Guiamets, victòria del Masroig i derrota del Capçanes

A l’altre grup amb representació prioratina, els Guiamets va sorprendre amb una golejada per 0 a 8 a la pista del tercer classificat, el Rasquera. Pels guiametans van marcar Oriol Penna i Joan Batiste, amb dos gols cadascú, Aleix Martí, Aitor Giné, Pau Farnós i Eloi Bargalló. També va guanyar el Masroig, en el seu cas, però, per 7 a 6 davant del Vilanova d’Escornalbou. Adrià Ardèvol (2), Bryan Stefano (2), Arnau Mallafré (2) i Arnau Vidal van ser els golejadors masrojans.

En canvi, el Capçanes va caure per 5 a 3 a la pista del Miravet. Tot i arribar al descans guanyant gràcies als gols d’Ignasi, Aleix Pena i Arnau Sedó, a la segona meitat els de la Ribera d’Ebre van ser capaços de remuntar el matx.

Així doncs, després d’aquesta jornada, el Capçanes es manté com a segon classificat amb 25 punts, a nou, però, del líder, el Montbrió. El Masroig és cinquè amb 22 mentre que els Guiamets puja fins al sisè lloc i suma 15 punts. En la jornada del proper cap de setmana, els Guiamets rep el Riudoms dissabte a les 16:30h, a les 18h el Capçanes jugarà a casa contra el Laguna mentre que el Masroig visitarà la pista del líder, el Montbrió, diumenge a les 12h.

Les noies del Priorat Nord guanyen al Valls (3-0)

En futbol sala femení, les noies del Priorat Nord van aconseguir una important victòria per 3 a 0 davant del Futsal Valls. Marta Aragonès, Júlia Quero i Júlia Truyts van ser les artífex de la victòria de les prioratines que sumen, així, tres punts que els permeten abandonar la cua de la classificació. Ara són onzenes amb 7. Aquest diumenge a les 12h, les noies visitaran la pista del Deltebre.

El vent obliga a suspendre diversos partits

En futbol 11, el fort vent va obligar a suspendre el partit que havia d’enfrontar el Falset amb la Unió Astorga. El Porrera ja havia ajornat, també, el seu partit contra la Pastoreta de Reus. Aquest cap de setmana, el Falset, que continua segon a la classificació, jugarà dissabte a les 17h al camp del líder, l’Hospitalet de l’Infant, on els nois miraran de retallar distàncies a la classificació. Mitja hora abans, a les 16:30h, el Porrera mirarà de guanyar a la Unió Astorga per escapar-se de la zona baixa de la taula.

futbolsala2.jpg