El Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi torna un any més al Priorat. Del del 27 de novembre a l’1 de desembre el festival reccorrerà diversos municipis de la comarca, on, entre d’altres, es projectaran quatre pel·lícules recentment premiades al’edició del festival del Penedès, dues d’elles amb els màxims guardons del festival.
Per una banda, L’annata, Gran Premi del Jurat, es podrà veure el dissabte 29 de novembre al Cafè de l’Ateneu dels Guiamets. Aquest documental explica com en una Venècia esgotada pel turisme massiu i insostenible, una comunitat s’ajunta per cuidar l’única vinya urbana que hi resisteix encara, i fer-ne vi i tenir cura del medi ambient.
Per l’altra, Carlos Esteva: la lluita per l’invisible, Premi Vi Català, és n homenatge a la vida i el llegat de Carlos Esteva, celebrat vinicultor i creador del celler penedesenc Can Ràfols dels Caus. La cinta es projectarà el dia 28 al matí al teatre l’Artesana.
Així mateix, també destaca el passi del dijous al Casal Flor de maig del Masroig, on es podrà visualitzar la pel·lícula El mago del vino, del director David Moncasi (Espanya, 2024). Treball que ha merescut el Premi al Millor Documental del Most 2024 i que retrata les vivències i emocions de Raúl Pérez, el reconegut viticultor del Bierzo que ha estat escollit dues vegades com a millor enòleg del món.
A banda, el Most també arribarà a d’altres municipis com Ulldemolins, Cabacés i Cornudella.
Gala de cloenda a Falset
El diumenge 1 de desembre tindrà lloc la gala de cloenda de l’edició prioratina del Monts al Teatre l’Artesana. L’acte, presentat per Xavier Graset, servirà per retre homenatge a la parella Montse Ovejero i Josep Lluís Pérez, als quals se’ls lliurarà el Premi Most 2024 a la trajectòria vitivinícola. Montse Ovejero i Josep Lluís Pérez han estat dos figures fonamentals en el renaixement vitivinícola de la comarca del Priorat dels darrers trenta anys i pilars fonamentals de l’ensenyament de l’enologia entre diverses generacions.
A continuació, es projectarà O auto das ánimas, del gallec Pablo Lago, un documental que transcorre en una petita aldea de Galícia, on una família viu aferrada a les seves antigues tradicions i creences. Una història d’aiguardent, memòries, identitat, rituals i retrobaments.
L’edició d’enguany de Most al Priorat, la vuitena ja, es va presentar aquest dimecres i va comptar amb la presència del director del festival, Xavi Fornos, i de Joan Asens, en representació de la DO Montsant.
- Detalls
- Vist: 1231
Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.
Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.
Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.
Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.
Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).
- Detalls
- Vist: 1266
El Govern de la Generalitat va aprovar aquest dimarts en el seu Consell Executiu el calendari amb les mesures que permetran disposar de més aigua. Pel que fa a la nostra comarca, i arran de les mesures urgents aprovades pel Govern de la Generalitat el passat 25 de setembre per pal·liar la sequera al Priorat i en altres comarques de la semarcació de Tarragona, el govern preveu que el 2025 s’enllestirà l'aportació de l'aigua de l'Ebre a l'embassament de Guiamets. Aquesta obra, que té un cost aproximat de 5,5 milions garantirà l’aigua per a les demandes de reg de la Comunitat de regants del Baix Priorat.
Segons l’Informe sobre les previsions i actuacions en escenari de Canvi Climàtic a Catalunya de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre té previst iniciar abans de finalitzar l’any aquesta actuació consistent en realitzar una nova captació a l’Ebre a l’alçada de Garcia.
Per altra banda, i tal i com ja va anunciar el president Salvador Illa el passat 20 de setembre des de Cabacés, el Govern preveu que el 2026 estigui enllestida la connexió del Garrigues Sud amb la Comunitat de regants del Riu Montsant. L’obra té un pressupost de 6 milios d’euros.
Finalment, la Generalitat també contempla que a mitjans-finals de 2027 estaria enllestida la bassa per als regants de Riudecanyes (16 milions d’euros) que serviria per emmagatzemar l’aigua sortint de la depuradora de Reus. Això suposaria aprofitar un cabal d’aigua de 200 litres per segon.
Imatge de l'embassament dels Guiamets, que es troba a l'1,4% de la seva capacitat.
- Detalls
- Vist: 1283
El Parc Natural de la Serra de Montsant organitza aquest cap de setmana diverses activitats en alguns municipis del seu àmbit. Sense anar més lluny, aquest divendres 25 d’octubre el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades durà a terme una activitat d’observació del cel nocturn i de la contaminació lumínica amb un guia astronòmic acreditat per la Fundació Starlight. I és que la qualitat del cel nocturn de les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant ha situat aquest territori com un dels indrets més excepcionals per a l'observació del cel nocturn i Destinació Turísitica Starlight.
Per altra banda, el dissabte tindrà lloc a Cabacés una sortida per conèixer un nou itinerari del Parc: la Ruta de les aigües.que segueix en bona part la Sèquia de la Vila. En un tram ara al descobert, s'hi aprecia un conjunt d'elements del patrimoni geomorfològic i d'arquitectura popular associat a l’aigua.
I finalment, diumenge 27, a Cornudella es realitzarà l’activitat familiar gratuïta Petits animals de granja, per donar a conèixer a petits i grans els beneficis de conviure amb aquest tipus d’animals.
- Detalls
- Vist: 1091
El passat dissabte va tenir lloc el darrer concert del cicle “Escolta Montsant” que ha portat la música a llocs tan especials i singulars com les ermites de Montsant. Durant dos estius, la pianista Lídia Papió ha realitzat nou concerts en les ermites ubicades a l’interior del massís de Montsant, que han superat els 1.400 assistents.
Indrets com l’ermita de Sant Pau a la Figuera, Sant Roc a Cabacés, la cova de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset, Sant Joan del Codolar a Cornudella de Montsant o el mirador de la Vilella Alta han acollit aquests concerts, que tot sovint han estat complementats amb excursions, tastos de vi, i altres activitats impulsades per entitats locals. La Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei també va acollir l’actuació de la pianista dins el marc del certamen “Notes al peu de Montsant. Música i lletres a la Cartoixa d’Escaladei”, en la que va participar el rapsode Jordi Francesch.
L’últim concert es va celebrar a l’ermita de Santa Maria de Montsant ubicada dalt de la serra. En aquesta ocasió, qui va impulsar l’activitat va ser el mateix Parc Natural de Montsant, l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant i l’Agrupació Excursionista Montsant d’Ulldemolins, que van proposar pujar-hi caminant des de cadascun dels dos pobles.
Foto: Parc Natural de Montsant
- Detalls
- Vist: 1639
El president del Parlament, Josep Rull, ha visitat aquest divendres els municipis de Cabacés i Porrera, per posar en valor el Priorat i canalitzar les demandes de la comarca, sobretot, totes aquelles relacionades amb la sequera. Rull va visitar diversos ajuntaments així com la zona 0 de l’incendi de Cabacés i la seu del Consell Comarcal del Priorat, on es va reunir amb alcaldes i alcaldesses, consellers i conselleres comarcals.
En el transcurs de la reunió al consell comarcal, Rull es va comprometre a “a canalitzar i reforçar el consens que hi ha entre els ajuntaments” al voltant de les propostes d’actuació i mesures per afrontar la sequera “per tal que es desenvolupin amb rapidesa” com a resposta a la demanda del president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, que li va demanar que treballi perquè “els grups polítics del Parlament no s’oposin a unes inversions que són molt necessàries pel Priorat”.
Méndez també va insistir al president del Parlament sobre la necessitat de treballar per la pagesia, sector clau per al desenvolupament econòmic de la comarca. De la mateixa manera, va demanar mesures per garantir la gestió forestal, la millora de les infraestructures i comunicacions o l’accés a l’habitatge com a mesures per fixar la gent al territori i fer front al despoblament. Així, Méndez va subratllar la importància que té per comaques com el Priorat el desplegament de l’Estatut del Municipi Rural, que properament ha d’iniciar la tramitació parlamentària.
Finalment, el president del Consell Comarcal del Priorat va explicar la necessitat que la nova Llei del Patrimoni Cultural, que actualment es troba en el procés participatiu, reconegui la figura del paisatge cultural. Aquesta és una de les demandes que la UNESCO va fer a la candidatura “Priorat- Montsant- Siurana: mosaic mediterrani” per poder ser inscrita a la llista de patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, i com a mostra del suport de la presidència del Parlament a la candidatura prioratina, Rull va oferir que els impulsors puguin anar a presentar-la al Parlament de Catalunya.
La visita del president del Parlament al Consell Comarcal va ser la darrera parada d’una jornada on Josep Rull també va visitar els ajuntaments de la Morera de Montsant i Escaladei, Cabacés, Porrera i Falset, la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant, les bases dels Bombers i del SEM de Falset i la zona zero de l’incendi que ara fa un mes va afectar el terme municipal de Cabacés.
- Detalls
- Vist: 998
L’estiu acaba amb menys incendis que en els darrers anys a Catalunya. Concretament, aquest 2024 hi ha hagut 180 incendis forestals i 346 hectàrees cremades.
Els tres incendis més grans han estat el de Cabacés el 12 de setembre, amb 106 hectàrees forestals cremades; el de Ciutadilla, a l’Urgell el 31 de juliol, que va coincidir amb una onada de calor i on van cremar 82 ha, i el d’Artesa de Segre el 9 d’agost, amb 69 ha calcinades. A la comarca del Priorat, però, hem tingut dos incendis importants més. El primer es va declarar a la Figuera a finals de juliol i va cremar 17ha mentre que simultàniament a l’incendi de Cabacés, va tenir lloc l’incendi de Porrera, que en va cremar una vintena més.
I és que, si bé, a bona part de Catalunya hi va ploure durant la primavera i això va reduir el perill d’incendi, comarques com el Priorat, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre o les Garrigues són les que han tingut més de dies amb perill molt alt i extrem d’incendi durant aquest estiu. Destaca, Batea, que ha estat el municipi de Catalunya amb més dies de perill, 33 en concret. A la nostra comarca, la Figuera, Cabacés, la Bisbal, la Morera o Ulldemolins són els municipis que han registrat més dies amb un perill d’incendi forestal molt alt i extrem.
- Detalls
- Vist: 1255
Pàgina 2 de 3
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Cabacés
